Aquesta vegada varem sortir, en Pere, en Carles, l'Albert i Jo mateix. L'Albert (germà d'en Carles), company de rutes pirenaiques, no és encara un afibiker, aviat el fitxarem.
Diferents situacions catastròfiques van reduir l'equip inicial (en Josep es trenca els lligaments del genoll, en Sergi troba feina nova i s'ha de posar a treballar abans del convingut, i per últim en Miquel i la seva família......)
El 25/08/2006 a les 10:00 sortim del Pont d'Arsèguel en pujada continua fins a Cal Pubill, 630 mt. de desnivell.
Ens rep molt amablement la mestressa de la casa, que semblava aturada en el temps. Descansem, bebem i menjem amb una vista impressionant des del jardí. Més tard ens adonem que és la jutgessa de pau de 10 o 12 municipis del voltant.
Tot seguit arribem al Coll d'Oruga, la cota més alta de l'etapa 1.590 mt., on en Carles recull uns bolets ben macos, deformació professional. A partir d'aquest punt s'inicien els trossos de camí en que haurem d'arrossegar la bici, que es fan llargs i durs, i que maltracten durament el genoll d'en Pere.
Al Quer Foradat errem la ruta i fem 6 km perduts. Una vegada hem fet marxa enrere en una aturada per revisar el bon camí del mapa, un tret ens deixa parats, la cambra d'en Carles que va morir fent un pet final, el tall de la coberta era important i es va poder solucionar amb parxes i la mateixa cambra.
Dinem a Estana i baixem cap a Martinet, fent una de les fotos més maques del Cadí, per trobar una nova coberta per en Carles, el germà del ferrer del poble es queda sense. Uns bolets a canvi i ens indica com reduir el camí fins a Nas.
Amenaça pluja a Pi i a Santa Eugènia comença a caure fortament, comprovo que el meu vell gore tex ha perdut les seves prestacions, ens refugim en un porxo ceretà, per continuar la pujada fins a Nas al cap de 20 minuts. La corba previa a l'arrivada ens regala un llarg paisatge de 180º impressionant.
Fem nit a Ca la Trisca (Casa de Turisme Rural) on sopem de meravella i abundantment, és del tot recomanable. Els seus propietaris son joves, simpàtics i molt coneixedors de la zona.
Al matí següent, habent iniciat la ruta i previ a l'inici de la pujada, el genoll d'en Pere llença la darrera advertència i definitivament diu que no i que més val no prendre riscos. Els germans continuen l'etapa i nosaltres tornen cap a Llivia. Descobrim a All l'Ermitatge de Quadres, ermita i petit hotel encisadors.
L'any que vé tornarem, això si, ho farem millor !! (al menys amb un llibre de ruta més modern......)
Comentaris: Rodrigo
Fotografies: Rodrigo
Track de la sortida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada